EL PAÍS: Entrevista a Thubten Wangchen “Espanya ha decidit canviar els drets humans per diners”

Thubten Wangchen (Tibet, 1955) Apareix sota la nevisca que colpeja Madrid vestit només amb una túnica de safrà que deixa els braços en l'aire. L'única concessió de roba que fa aquest monjo budista per evitar el fred i la pluja és un parell de mocassins i mitjons prims que coincideixen amb el seu hàbit.. “Aquest clima és com el del Tibet, Em sento com a casa", broma Wangchen, director de la Casa del Tibet i signatari de la denúncia pel genocidi contra el seu poble. La seva iniciativa l'ha portat a l'Audiència Nacional, sota el principi de justícia universal, ordenar la detenció de l'expresident xinès Jiang Zemin i altres membres de la direcció del gegant asiàtic, un moviment judicial que ha tensat les relacions diplomàtiques entre Espanya i la Xina.

La supressió pràctica de la jurisdicció universal impulsada pel Govern de Mariano Rajoy i això suposarà l'arxivament automàtic del cas sobre crims contra la humanitat al Tibet, entre altres resums, És "una vergonya per a Espanya", assegura el monjo. Aquest dimarts ha assistit al Congrés al debat sobre la proposició de Llei Orgànica del PP per limitar la competència dels jutges espanyols sobre delictes comesos fora del territori nacional.

Wangchen, Nacionalitzat espanyol des de llavors 1996, s'acostuma als elements. "En 1959, quan els xinesos van envair el meu país, Jo tenia quatre anys. "Van matar la meva mare i vaig haver de creuar l'Himàlaia per establir-me al Nepal"., diu sense pressa. A Katmandú, el nen Thubten va sobreviure mendicant. Amb 16 anys, després de traslladar-se a l'Índia, el Dalai Lama el va acollir al seu monestir privat. "Passa 11 anys estudiant filosofia budista i en 1982 Em vaig traslladar a Espanya com a traductor d'un lama en un temple budista d'Eivissa”, recorda.

Des d'Espanya, Wangchen s'ha dedicat a la lluita —"sempre en pau"— per la llibertat del Tibet, un territori amb una extensió tres vegades superior a la d'Espanya i en el qual la repressió i la repoblació ordenades per Pequín han portat els sis milions de tibetans a convertir-se en minoria a la seva pròpia terra.. "Des de 1959 la repressió és constant. Fa uns dies sis nens 15 i 16 anys van ser empresonats per pintar grafits del Tibet Lliure [Llibertat per al Tibet]. Des del 2009 un total de 125 Els joves tibetans s’han seleccionat. "La Xina s'ha infiltrat espies als monestirs i els professors budistes estan desapareixent"., denúncia.

Wangchen està molt agraït per la "dignitat” què, Segons ell, ho ha demostrat l'Audiència Nacional en investigar els fets denunciats en la seva denúncia, i és evident que la decisió de retallar precipitadament la justícia universal és conseqüència d'un “gran toc” que el Govern xinès ha donat a l'espanyol. El gegant asiàtic, qui posseeix el 20% del deute espanyol en mans exteriors, ha pressionat l'Executiu de Rajoy per via diplomàtica per forçar el tancament del cas al Tibet.

"Fins ara, Espanya tenia una reputació internacional de jutges forts"., ja que ni els Estats Units ni Alemanya en tenen. A partir d'ara, Espanya perdrà el seu valor internacional en la defensa dels drets humans. I ho farà a canvi de diners. És una decisió imprudent de Mariano Rajoy, Però, en última instància, és la decisió d'un poble i és una vergonya per al país intercanviar drets humans i llibertat per l'economia"., lamenta el director de la Casa del Tibet.

Malgrat les adversitats polítiques, Wangchen no perd l'esperança, encara que això ja no prové de la justícia espanyola. "El govern xinès no durarà gaire, i el jove xinès, ja que tenen més accés a la informació, "Ho canviaran tot", somriure.