Biografia

Dalai és un terme mongol que significa oceà i Lama un nom tibetà equivalent al terme hindú guru que designa al mestre espiritual. Els dos junts són traduïts lliurement com Oceà de Saviesa i per als tibetans Dalai Lama és abans de res el títol de la figura més important del món budista, l'encarnació de Avalokiteshvara, el Buda de la Compassió, patró i protector de Tibet.

Sa Santedat el Dalai Lama va néixer el 6 de juliol de 1935 en una família camperola del poblat de Taktse, a la regió d’Amdo, al nordest del Tibet. Va rebre el nom de Lhamo Dondrup i als dos anys d'edat va ser reconegut, d'acord amb la tradició tibetana, com la reencarnació del seu predecessor, el XIII Dalai Lama, una encarnació d'Avalokitesvara, el Buda de la Compassió. Als quatre anys i mig va ser entronitzat a Lhasa, capital de Tibet, per a assumir més tard la direcció temporal i espiritual del seu poble.

Formació

Sa Santedat va començar la seva educació com el Dalai Lama als 6 anys d'edat, rebent una formació del més alt nivell per a exercir tant les seves funcions religioses com les de Cap de Govern del poble tibetà. Als 24 anys va superar els exàmens preliminars en cadascuna de les tres Universitats Monacals: Drepung, Sera i Ganden, als afores de Lhasa, la capital tibetana. L'examen final va tenir lloc en el Temple de Jokhang, Lhasa, durant el Monlam Chenmo o el Gran Festival d'Oració, que es realitza el primer mes de cada any, segons el calendari tibetà. Al matí va ser examinat per 30 erudits en lògica; a la tarda va debatre amb 15 experts sobre la Via del Mig i, al final de la tarda, 35 erudits van posar a prova el seu coneixement sobre el cànon de la disciplina monàstica i l'estudi de la metafísica. Sa Santedat va aprovar l'examen amb honors, i aquest va ser realitzat davant la presència de 20.000 estudiants monàstics. Va acabar el grau de Geshe Lharampa (Doctorat en Filosofia Budista) l’any 1949. A més dels temes budistes, va estudiar anglès, ciències, geografia i matemàtiques.

Lideratge

Quan Xina va envair Tibet l’any 1949, el poble tibetà va reclamar al Dalai Lama que assumís plens poders, encara sent un adolescent. El 1954 ell va viatjar a Beijing per a negociar un acord de Pau amb Mao Tse-Dong i altres líders xinesos, entre ells Chou En-Lai i Deng Xiaoping. A pesar dels seus esforços per mantenir un diàleg obert, aviat va comprendre que era una tasca pràcticament impossible.

El 1956, a l’ocasió de les celebracions del 2500 Parinirvana de Buda, el Dalai Lama va emprendre un viatge a l’Índia. Molts dels seus consellers li van recomanar que es quedés a l’Índia i no tornés al Tibet. Però el Dalai Lama va decidir tornar a Lhasa per a seguir amb el seu esforç d'arribar a una coexistència pacífica amb l'ocupació xinesa.

Exili

La política despietada de Xina a l'Est del Tibet va frustrar els seus esforços per a aconseguir una resolució pacífica del conflicte. El govern xinès va tendir una emboscada i, de forma sagnant, el 10 de març de 1959, va acabar amb l'aixecament del poble tibetà que envoltava el palau d'estiu, el Norbulingka, per a protegir la vida de Sa Santedat. Van perdre la vida uns 90 mil tibetans. Encara que el Dalai Lama es resistia a marxar, davant l'imminent atac de l'exèrcit xinès i per a evitar una masacre, va fugir a l’Índia el 1959, seguit per aproximadament 100 mil tibetans.

Des del 1960 Sa Santedat el Dalai Lama viu a Dharamsala, al nord d'Índia, on el Govern Tibetà té la seva seu i on estan organitzades les institucions legals democràtiques de la comunitat tibetana a l'exili. Durant els seus primers anys a l'exili, Sa Santedat apel·la a les Nacions Unides per a trobar una solució a la qüestió tibetana. En els anys 1959, 1961 i 1965 l'ONU va adoptar resolucions en les quals es demana a Xina que respecti els Drets Humans dels tibetans i el seu dret a l'autodeterminació.

Pel que fa a la política interna, el Dalai Lama i el Govern Tibetà a l'exili estan determinats a preservar al poble tibetà i la seva cultura. Per a això, el Govern presta assistència als refugiats, promou el desenvolupament econòmic i difon un sistema d'ensenyament des del col·legi a l’Universitat. A més, cal destacar que ja s'han reorganitzat més de 200 monestirs a l'exili.

El 1963 Sa Santedat va presentar un projecte per a constituir un futur Tibet lliure. Des de llavors el Dalai Lama s'ha mostrat un fervent defensor de la democratització de la societat tibetana. Més enllà dels seus esforços en pro de la Comunitat Tibetana a l'exili, Sa Santedat aposta incansablement per una solució no violenta al problema tibetà.

Pla de Pau

El 1987, el Dalai Lama va proposar el Pla de Pau en Cinc Punts, presentant-lo com un primer pas en direcció a la clarificació del futur estat de Tibet. Al juny següent va explicar aquest mateix pla a Estrasburg. Amb aquesta iniciativa, el Dalai Lama demanava una genuïna autonomia per al Tibet, dintre de la República Popular Xinesa.

A més, el Dalai Lama va demanar a Xina que declarés Tibet zona de pau, que no es prosseguís amb l'establiment massiu de xinesos constatat fins llavors, que els drets humans fossin respectats i que es prohibís l'emmagatzematge d'armes o residus nuclears en territori tibetà. Aquest Pla de Pau demana també serioses negociacions sobre el futur del Tibet.

Premi Nobel

L’any 1989 el líder tibetà és guardonat amb el Premi Nobel de la Pau en homenatge a la seva lluita pacífica. La declaració del Comitè del Nobel afirma: “EL Dalai Lama basa el desenvolupament de la seva filosofia de la Pau en un gran respecte per tots els éssers sensibles i en la idea de responsabilitat universal que abasta no només a la humanitat com un tot, sinó també la naturalesa.”

Des del 1967 i al llarg dels seus viatges per més de 52 països, Sa Santedat ha mantingut trobades amb Caps d'Estat i altres líders polítics, religiosos, enfront dels quals defensa una solució pacífica no només a la qüestió del Tibet, sinó també en altres conflictes internacionals, de drets humans i en problemes ecològics.

Sa  Santedat el Dalai Lama, segons les seves pròpies paraules, persegueix tres objectius en la vida: promoure valors humans universals com la compassió i la tolerància, en particular entre la gent que no professa cap religió; motivar una relació harmoniosa entre totes les religions; i, com líder tibetà, afavorir una solució no violenta al problema del Tibet.

En aquest sentit, i per iniciativa del Dalai Lama, s'han anat creant gradualment institucions democràtiques, com el Parlament a l'exili. Al juliol del 2001, va ordenar que es reduïssin els seus poders i els tibetans a l'exili van triar al seu primer ministre, el Professor Samdhong Rimpoche.

Encara que no desitja assumir la direcció política del seu país, supervisa el treball desenvolupat pel seu gabinet. El més eminent representant dels tibetans continua impartint ensenyaments de budisme.

El Dalai Lama és el President d'Honor de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, càrrec que va acceptar en reconeixement a la labor realitzada per la Casa del Tibet des dels seus inicis, el 1994, en defensa de la cultura i drets humans del poble tibetà, així com pel seu treball en cooperació i solidaritat internacional.

Més informació a: www.casadeltibetbcn.org