Casa del Tibet

Notícies

TELECOS.CAT: Tibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada

TELECOS.CAT: Tibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada

Mirar reportatge aquí

Des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa
El Tibet, un altiplà rodejat de les serralades gegantines de l'Himàlaia (el famós sostre del món), ha estat aïllat durant molts segles. Això li ha permès desenvolupar una cultura mil·lenària i única, que malauradament la Xina no ha deixat de maltractar, d’ençà que va envair-lo el 10 de març de 1959. Una ocupació que ja ha provocat la mort de més de 1,2 milions de tibetans. A més, des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa que pateix la major part de població només pel fet d’expressar els seus sentiments i opinions.
 

REVISTA TELECOS.CAT NÚM.57
SETEMBRE 2012

L’any 1949, amb la creació de la República Popular de la Xina, Pequín va enviar tropes d’ocupació al Tibet, que va acceptar de firmar un tractat que dictaminava la sobirania del govern xinès sobre el territori tibetà i la seva autonomia en matèria d’assumptes interns.

L’acord va establir l’alliberament del Tibet d’invasors feudals estrangers, la seva reintegració a la ‘Terra Mare’ i l’alfabetització de la població tibetana. Però les veritables raons de tot plegat, segons la Fundació Casa del Tibet de Barcelona (FCT), van ser aquestes altres: la voluntat xinesa d’ampliar l’abast territorial per millorar la protecció de la seva frontera, l'augment del comerç exterior i l'explotació dels recursos naturals del nou territori.
 
Però a mesura que els xinesos obtenien més control, van començar a violar el tractat augmentant el seu domini. Aquest fet va crear una resistència, cada cop més creixent, que va conduir a un aixecament nacional l’any 1959, amb la major manifestació en la història d'aquest país per exigir la independència. L'exèrcit xinès va aconseguir doblegar la rebel·lió amb accions militars que van provocar la mort de milers de tibetans. Com a conseqüència, desenes de milers de persones es van exiliar i el cap d'Estat i líder espiritual del Tibet, el catorzè Dalai Lama, i els seus principals col·laboradors van haver de fugir cap a l'Índia.

La comunitat internacional va reaccionar amb commoció davant d’aquests fets. La situació va ser discutida en nombroses ocasions per l'Assemblea General de les Nacions Unides, entre els anys 1959 i 1965, que va aprovar tres resolucions, condemnant les violacions dels drets humans comeses per la Xina al Tibet i requerint-li respectar aquests drets, incloent-hi el dret del Tibet a la seva lliure determinació.
 
Al llarg dels vint anys posteriors a l'aixecament, la destrucció de la cultura tibetana i l'opressió del seu poble van ser brutals. Prop de 1,2 milions de tibetans va morir com a resultat de les polítiques repressives de la Xina. Molts més tibetans van acabar a les presons i altres a camps de treball forçat. I uns 6.000 monestirs i temples van ser destruïts i saquejats.
 
L’any 1980, el Secretari General del Partit Comunista va visitar el Tibet i va dur a terme una política de ‘recuperació’ en descobrir la magnitud de la destrucció que patia, però el 1987 va ser obligat a renunciar al seu càrrec.
 
A Lhasa hi vivien 300.000 persones i, avui, les dues terceres parts de la població són xineses. Actualment, els carrers de la capital tibetana estan plens de policies i soldats. Mentre que els xinesos tenen plena llibertat de moviments, els tibetans s'han de sotmetre a innombrables controls i interrogatoris. Encara avui, alguns són condemnats per expressar els seus sentiments i opinions.

Però si fem cas de la versió de Pequín, la seva intervenció ha servit per aturar un complot de la classe alta tibetana que desitjava mantenir el domini feudal sobre gent esclavitzada. I encara més: el gegant asiàtic va pregonant que ha aconseguit una fita tan significativa com l'emancipació dels esclaus als Estats Units.
 
Nova forma de protesta
El març de 2010 es va iniciar una nova forma de protesta contra la violació continuada dels drets humans al Tibet per part de la Xina. La població tibetana es va començar a autoimmolar per denunciar la repressió que pateix la cultura tibetana. Des de llavors, i fins al setembre de 2012, s'han autoimmolat més de 44 tibetans, 39 l’últim any. D’aquests darrers, els primers a cremar-se a l'estil bonze a l'interior del Tibet van ser dues persones autoimmolades a Lhasa, la capital, el mes de maig passat. Des de llavors, no ha parat de crèixer l’onada de repressió indiscriminada contra tot i tothom relacionats amb la cultura tibetana, per mínima que fos la sospita d’anar en contra del govern xinès, com ara la de gravar i difondre les autoimmolacions.
 
Ja fa temps que des de Brussel·les, Ginebra, Nova York o Barcelona es demana a la Xina que autoritzi l’entrada al Tibet de delegacions internacionals d'observadors independents per analitzar el motiu de les torxes humanes.

Fundació Casa del Tibet (FCT)
La Fundació Casa del Tibet de Barcelona va néixer l'any 1994 com a associació cultural i solidària de caràcter no lucratiu. Va ser inaugurada pel catorzè Dalai Lama acompanyat del director i fundador de l’entitat, Venerable Thubten Wangchen.
 
El seus principals objectius són difondre la cultura tibetana i ajudar aquest poble tan necessitat i perseguit, bàsicament als refugiats a l'exili. L'entitat defensa la cultura i els drets del poble tibetà, no es rendeix en la recerca d'ajudes internacionals i promou l'activitat solidària destinada als tibetans.

A més, la FCT aposta per un intercanvi positiu de cultures totalment oposades, com són l'occidental i la tibetana, amb l’objectiu d’esdevenir un espai més obert, didàctic, seductor i enriquidor per a tothom. Un espai que funciona gràcies al suport de voluntaris i simpatitzants que fan possible realitzar aquesta tasca de difusió.
 
Des de la FCT s'aposta per valors com la pau, els drets humans fonamentals i la igualtat entre tots els éssers sense excepció. Des de la seu a Barcelona es mostren dades a l'opinió pública nacional i internacional sobre la realitat del poble tibetà a través de conferències, campanyes de sensibilització, esdeveniments benèfics, exposicions, concerts o cursos.
 
Degut a les restriccions imposades pel govern xinès després de la invasió, no es pot ajudar directament als que viuen al Tibet. Per això, la FCT intenta cridar l'atenció sobre la situació tibetana actual i donar veu als milers de tibetans que viuen sota la repressió xinesa.

 
Dades destacades del Tibet
  • 1959 invasió xinesa del Tibet.
  • Més de 6.000 monestirs i temples van ser destruïts.
  • Més de 130.000 tibetans a l'exili.
  • Més de 1,2 milions de tibetans han mort com a resultat de l'ocupació.
  • Els Drets Humans són violats contínuament, tal com denuncien organismes internacionals com la UNESCO, el Parlament Europeu, Amnistia Internacional, etc.
  • El genocidi, la tortura i la repressió avui dia continuen presents al Tibet.
  • La religió, la llengua i la cultura tibetana estan prohibides al Tibet.
  • Canvi en el model d'educació dels nens: la història des del punt de vista xinès.
  • Control dels mitjans de comunicació i censura
  • Prop del 80% del territori ha quedat desforestat.
  • Més de 44 autoimmolacions: 39 durant el 2012.
  • Saqueig dels recursos naturals, degut a la riquesa en minerals, i un abocador nuclear.
  • 1990 creació del govern tibetà a l'exili a Dharamsala, Índia.
  • Contínua disminució de la població tibetana: 8 milions de xinesos i 6 milions de tibetans.
Data noticia: 
Dimarts, 27 Novembre, 2012
Tipus: 
Notícia sobre la Casa del Tíbet