“Tibet, l’èxode”, una exposició de fotografia organitzada per la Fundació Casa del Tibet (Barcelona), amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.  La mostra recull una col·lecció del fotoperiodista Ángel López Soto en què es documenta gràficament el drama de l’exili tibetà. L'autor va emprendre el seu projecte fotogràfic “Tibet, l’èxode”, el desembre de 1997. Fins avui l’autor ha duit a terme més de una treintena de viatges a l’Índia i el Nepal, països on resideixen la majoria dels més de 120.000 tibetans exiliats al món, segons un estudi del Tibetan Demographic Survey de Dharamsala.
 
Ángel López Soto (Buenos Aires, Argentina, 1952) va estudiar periodisme i publicitat, ha residit a Londres, Amsterdam, Zuric i Eivissa i, des de 1987, viu a Madrid. Els seus reportatges i retrats, que l’han duit a fer feina en una vintena de països d’Àfrica, Àsia i Amèrica llatina i a submergir-se en les cultures i geografies més diverses, han estat publicats per diaris i revistes d’Espanya i de tot el món, a més d’haver merescut nombrosos premis, entre els quals el prestigiós Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luis Valtueña, de Metges del Món.
 
Tibet, l’èxode
El març de 2019 es cumpliran seixanta anys de la fugida del Tibet del Dalai Lama a causa de la invasió xinesa, que va provocar la mort d’1.200.000 tibetans. Mig segle després, i segons l’informe d’Human Rights Watch, les autoritats xineses veuen en el Dalai Lama un separatista i el budisme com un suport per als seus propòsits. Per això el Govern limita el nombre de monestirs i monjos, interfereix en la selecció dels líders monàstics, prohibeix la celebració de ritus tradicionals i dirigeix campanyes de reeducació basades en l’oposició al Dalai Lama.
 
Els sospitosos de separatisme són severament condemnats, com el cas de dos monjos de Sichuan sentenciats a onze anys de presó per fer onejar la bandera tibetana. A les escoles es restringeix l’ús del tibetà i hi ha negligència en l’ensenyament de la història i la cultura autòctones, mentre que els funcionaris no toleren les escoles privades tibetanes. Les oportunitats de feina afavoreixen la població xinesa que s’ha instal·lat al Tibet. La transferència de població s'ha accelerat amb l’arribada del nou tren i el desenvolupament tecnològic del país.
 
Per aquestes i altres raons raons, els  tibetans continuen fugin al Nepal i a l’Índia. Molts són nenes i nens enviats pels seus pares per estudiar a les escoles tibetanes a l’exili. Molts d’altres són monjos i monges que fugen de la repressió religiosa i es dirigeixen als monestirs fundats a l’Índia i el Nepal per continuar-hi els seus estudis i les pràctiques religioses.
 
Refugiats
Avui el nombre de representants d’ètnia tibetana presents al Comitè del Partit Comunista de Lhasa, capital del Tibet, ha descendit. El Comitè Local del PCC està liderat per polítics xinesos de l’ètnia majoritària han. En el mig segle d’ocupació xinesa cap tibetà ha ocupat el màxim lloc de responsabilitat política al Tibet, el de secretari general del PCC.
 
El 1959 el Dalai Lama, després de la seva fugida, va establir l’Administració Central del Tibet (CTA- sigla del Govern Tibetà a l'Exili) a Mussoorie (Índia); posteriorment va ser traslladada a Dharamsala, la seva actual seu.
 
Els principis fonamentals d’aquesta, la no-violència i la democràcia genuïna, han fet que hagi estat reconeguda i respectada per parlaments de tot el món i per milions de persones. El 14 de juny de 1991 es va redactar la Constitució a l’exili.
 
El Govern a l’exili ha fet de l’educació una prioritat. A través del Departament d’Educació administra 80 escoles a l’Índia, el Nepal i Bhutan, 30 fundades i gestionades pel Govern indi.
 
En total atenen uns 30.000 nens i nenes. Només el Tibetan Children’s Village de Dharamsala administra 17 escoles amb 17.000 infants.
 
Font: http://www.lopez-soto.com/tibet/